Vaig descobrir Sitges per primera vegada el 1992. Havia estat enviat a Barcelona durant un any com a part d’un equip informàtic que treballava pels Jocs Olímpics. A més de tenir un pis a Barcelona, em van donar l’ús d’un petit apartament a Sitges.

Recordo agafar el tren cap a Sitges per primera vegada, pensant que probablement el visitaria només una vegada per conèixer-lo i probablement no hi tornaria. Tot i això, de seguida em vaig enamorar del poble i vaig acabar passant molts caps de setmana meravellosos aquí.

Els túnels del Garraf encara no s’havien inaugurat, per la qual cosa encara era un poble molt més petit i tranquil, i més conservador. Recordo aquelles dones vestides de negre de cap a peus. Eren la policia de la moral del poble. Sempre criticant i controlant. Fins i tot alguna vegada em van renyar. Recordo també que llavors es censurava la gent que sortia de la platja sense la samarreta posada o que feia qualsevol altra cosa que ofengués la seva sensibilitat.

Aleshores no hi havia botigues de franquícies, tots els restaurants i botigues eren familiars, i gaudia molt d’àpats fantàstics i generosos que sempre incloïen una petita tapa gratuïta per començar i uns xupitos complementaris per acabar (El Patio és un dels pocs restaurants que conec que encara ho fa avui en dia). També va ser el moment àlgid de les grans discoteques com L’Atlàntida, Trailer o Pacha.

El poble en aquella època encara depenia de pous pel subministrament d’aigua, de manera que l’aigua de l’aixeta era bastant salina i no potable. L’abastiment limitat no permetia el creixement urbanístic del poble, la qual cosa havia permès mantenir l’ambient de poble de pescadors. Això em va permetre conèixer persones molt amables durant aquell any, persones amb les quals encara mantinc l’amistat avui en dia.

Poc després d’acabar els Jocs Olímpics, vaig tornar a casa amb molta tristesa. El meu amor per Sitges, però, em va fer tornar any rere any. Sovint hi portava amics que encara no havien experimentat aquest poble màgic. Finalment, el 2015, vaig poder comprar un pis prop de la platja de Sant Sebastià, i ara que estic jubilat, puc passar la major part de l’any aquí amb la meva parella.

El 2021, durant el confinament, vaig decidir aprendre català i, com a conseqüència, se m’ha obert tot un món nou. Hi ha una vida social increïblement rica a Sitges que és, en gran part, invisible per a molts expatriats, ja que només s’anuncia i es realitza en català. Ara assisteixo a moltes obres de teatre, clubs de lectura, debats polítics i altres esdeveniments culturals dels quals abans no en tenia constància ni hauria estat capaç d’entendre’ls ni de gaudir-los. Sens dubte, un dels plats forts per a mi aquest any ha estat unir-me als meus veïns i acompanyar-los la vigília de Corpus: assegut en rotllana al carrer arrencant pètals dels milers de clavells mentre xerràvem en català fins a les tantes.

Espero amb il·lusió passar molts més anys aquí, millorar el meu català i gaudir de la increïble i rica vida social que ofereix aquest poble.

Visca Sitges!

David Harding