“Els homosexuals, a la fi, ens vam quedar sols perquè som molt promiscus i no sabem comprometre’ns, a més no tenim fills ni ningú que tingui cura al fer-nos grans “.

La frase anterior és un prejudici. No obstant això, d’alguna manera té impacte en moltes persones LGTB +. És difícil trobar algú que no hagi associat alguna vegada la vellesa amb la soledat o amb altres idees connotades negativament: fragilitat, desmotivació, limitació de la mobilitat …

Aquestes associacions negatives són prejudicis fruit de la discriminació per l’edat cultural imperant que rebutja a la gent gran pel sol fet de ser-ho. A més, per als homexuals de més edat s’afegeix el prejudici homòfob: els homosexuals, de vells, es queden sols per la vida que porten.

Donant crèdit a aquests prejudicis es genera, en les persones LGTB + que deixem de ser joves fa temps, la por a una solitud no desitjada en la nostra ancianitat.

La solitud a la vellesa no succeeix perquè hi hagi una llei universal immutable que ho determini i sobre la qual no tenim cap poder. No obstant això, sí que hi ha una sèrie de factors que, si es mantenen en el temps i es presenten simultàniament, poden portar-nos a la solitud en la vellesa. Sobre aquests sí que tenim poder per gestionar-los, sobretot si actuem de manera preventiva.

I quins són? Sense voler fer un recompte exhaustiu, aquí presento uns quants:

  • Factors que se sustenten en creences:

Creences individuals generades per la influència social, entre les quals estan: “Jo no tinc dret a ser estimat / a “o” jo no valc prou “, relacionades amb la manca d’autoestima.

Creença que alguna cosa dolenta i indesitjable passarà si ens quedem sols, sustentada en una por irracional a la solitud i que pot portar a situacions de convivència dolorosa i no desitjada per no quedar-se sol, relacionada amb la manca de control sobre els esdeveniments.

Aquestes creences produeixen un efecte desmotivador per encaminar-nos a afrontar i cobrir la necessitat de companyia adequada.

  • Factors relacionats amb les circumstàncies vitals relacionades amb la pèrdua i el dol:

En aquest grup incloem la viduïtat, el divorci en parelles de llarga durada i la mort gradual dels coetanis, d’aquells que pertanyen a la nostra generació i amb els quals compartim un passat comú i la nostra història generacional.

També s’inclouen aquí altres situacions circumstancials com el fet d’establir-se en un país estranger a l’arribar la jubilació, o l’actual de confinament a causa de la pandèmia COVID19 que ens aparta dels nostres hàbits de socialització presencial, ens obliga a aïllar-nos i ens causa incertesa.

Aquestes circumstàncies fomenten la mancança en la socialització perquè aquesta resulta dificultosa a causa de l’adaptació que s’ha de fer davant la nova situació de pèrdua o canvi.

Factors inherents a la nostra biologia:

A grans trets són la reducció de la mobilitat, flexibilitat, força i agilitat corporal, el
augment de l’cansament o dels períodes de recuperació de malalties i traumes físics
deguts a l’edat.

Aquests factors inhabiliten per a les accions de la vida quotidiana i, per tant, tenen repercussió
en les activitats socialitzadores que impliquen moviment corporal. A més, s’ha d’afegir
aquí un cercle viciós: com menys em moc o m’exerciti físicament, menys ganes
tinc de moure.

  • Factors deguts a certs trets de personalitat:

Entre els quals es troben els trets marcadament narcisistes, els trets excessivament
autoritaris i els trets tòxics de personalitat. Les persones amb aquestes característiques fan
que les interaccions personals amb elles exigeixin un alt cost per als seus iguals: paciència
indefinida, obligació de complaure’ls sempre, adaptació perpètua a les seves demandes,
patiment dels maltractaments o micromaltractaments deguts a la manipulació pel poder a la
relació … Això provoca que els altres tendeixin a allunyar com a mesura de protecció.

El que fa molt difícil de millorar una situació de solitud deguda a aquestes causes és que la
persona autoritària, narcisista o tòxica és, en general, incapaç de reconèixer que és ella la
causant de la seva pròpia situació de solitud.

Què podem fer davant la perspectiva de solitud en la vellesa?

Sempre es pot fer alguna cosa. En GSL, des del servei d’Assessorament Psicològic centrat
en les persones grans LGTB +, oferim un espai on afrontar les pors i la situació
de solitud en persones d’edat. Gràcies a la psicologia podem desenvolupar estratègies i
eines per al canvi de creences, la millora de l’autoestima, la presa de consciència
corporal, la motivació, l’aprenentatge d’habilitats socials i l’elaboració de duels.

Juan Carlos Uríszar
Psicòleg
Col·legiat 136 – COPC