La nostra companya Anna de Nicolás, ens relata el testimoni d’un dia que ha fet història.

El passat dia 16 de febrer es va dur a terme al congrés dels diputats l’última votació que donaria com a resultat l’aprovació definitiva de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI.

Potser va ser la sessió menys solemne. Es tractava d’aprovar unes esmenes parcials de caràcter tècnic que havien estat aprovades al Senat i que s’havien de ratificar al Congrés, i tot i que seria una mica mancat de pompa i un simple tràmit, volia ser-hi.

Uge Sangil, presidenta de la FELGTBI+, ja m’havia convidat anteriorment a l’assistència al congrés del primer tràmit legislatiu, però en ser un acte inicial no em semblava fonamental assistir-hi, ja que era l’inici del procediment.

Per què em va convidar? Perquè ja fa un temps que represento Colors Sitges Link a nivell de la Federació Estatal LGTBI+ com a coordinadora del grup de polítiques trans que, al seu torn, s’integra a la Comissió Permanent Federal -és un òrgan federal de presa de decisions-. La finalitat d’aquest grup és fer arribar les veus de les diferents associacions, inclosa la de Colors Sitges Link, en l’elaboració i el coneixement de la negociació que es duu a terme per part de les associacions amb el govern.

Per als que hem seguit el procés, cal dir que ha estat una cosa dura. Bàsicament es resumeix que les persones trans tenien una llei que va néixer ja obsoleta, Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones (que en pau descansi), i que obligava a hormonar-se ia seguir una sèrie de requisits mèdics que consideraven malalta mental la persona trans. Paral·lelament, sota l’empara de l’Organització de les Nacions Unides, el 26 de març del 2007 es van presentar els Principis de Yogyakarta, que és una carta de Drets Humans des del prisma LGTB. El principi 3, promulgat 11 dies després de l’aprovació de la llei espanyola, diu:

Principi 3: El dret al reconeixement de la personalitat jurídica: L’orientació sexual o identitat de gènere que cada persona defineixi per a si és essencial per a la seva personalitat i constitueix un dels aspectes fonamentals de l’autodeterminació, la dignitat i la llibertat. Cap persona serà obligada a sotmetre’s a procediments mèdics, incloent-hi esterilització, cirurgia de reassignació de sexe i teràpia hormonal com a requisit per al reconeixement legal de la seva identitat de gènere. Cap persona no serà sotmesa a pressions per ocultar, suprimir o negar la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Més tard, el Parlament Europeu, el 2012, es feia ressò d’aquesta recomanació i convidava els estats membres a legislar contra la marginació de les persones trans i LGTBI.

És el 2014 quan Dinamarca es converteix al primer país que disposa la despatologització i el canvi registral del gènere i nom per la via administrativa sense informe mèdic.

El mateix any, el 2014, els diferents parlaments autonòmics comencen a legislar en aquest sentit, s’aprova la Llei 2/2014, del 8 de juliol, integral per a la no discriminació per motius d’identitat de gènere i reconeixement dels drets de les persones transsexuals d’Andalusia. A Catalunya s’aprova la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

En deu anys s’aproven lleis que accepten la lliure determinació de gènere a Navarra, País Basc, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura, Canàries, Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa.

El 2017, ja es va intentar establir una llei estatal que igualés aquestes lleis autonòmiques i les fes arribar fins on la legislació autonòmica no podia, per ser competència estatal, el registre civil.

L’intent del 2017 no prospera, però el PSOE recolza la ponència. Més tard, el 2018, l’Organització Mundial de la Salut, elimina la transsexualitat de la llista de trastorns mentals, cosa que significa que ja no hi ha la possibilitat de diagnosticar una cosa que no és una malaltia.

En resum, s’arriba a un text de consens en Consell de Ministres el 27 de juny de 2022, i es realitza la primera votació (no sense polèmica de retards injustificats) el 22 de desembre de 2022. La norma va al Senat i es vota el 8 de febrer de 2023. Torna al Congrés per a la votació final el 16 de febrer, sent aprovada al Congrés dels Diputats amb 191 vots a favor, 60 en contra i 91 abstencions. Es publica l’1 de març i entra en vigor el 2 de març del 2023.

Estar al Congrés per ser testimoni d’una cosa tan especial ha estat important. Una barreja democions. Un dia d?estrès, de no haver dormit, d’anar amb presses per tenir un bon lloc on veure la sessió (em van posar darrere d’una columna). Viure l’ambient, juntament amb la resta d’activistes, també va ser molt emocionant. He de reconèixer que, en alguns dels parlaments d’Irene Montero, se’m van saltar les llàgrimes d’emoció, i això és perquè, d’alguna manera, es repara i es dóna veu i vot a la dignitat de la persona trans, i també del col·lectiu LGTBI.

Per acabar, només comentar que les lleis són incòmodes d’entrar-hi i farragoses, però canvien les vides de la gent com no ho fa res més.

Aquesta llei és un gran avenç, però també ha deixat persones no binàries enrere, sense que se’n vegi reconeguda la identitat.

Així que des de Colors Sitges Link, seguirem lluitant per veure recollit en un paper, en un escrit, aquests drets que tant costa aconseguir i que tan fàcilment es poden treure.