INAUGURACIÓ : 2 DE JUNY A LES 13 H.
GAY SITGES LINK
CENTRE LGTBI
C/ jOAN TARRIDA, 1 1R 2A

La discoteca Trailer fou oberta el dissabte 29 de març de 1980 en el local que abans havia hagut la boite anomenada “Galaxy”, al carrer Angel Vidal 36, a prop de la societat recreativa El Retiro de Sitges i a tocar de la merceria Requena.

Trailer es considerada la primera “disco gay” de tot l’estat Espanyol, així ho anunciava discretament el seu logo amb una fletxa, adreçada al públic homosexual. L’estètica industrial del local fou molt trencadora, amb una gran pista de ball rodona amb focus potents i les parets pintades de negre. En certa manera reproduïa l’estètica dels clubs de ball novaiorquesos com Estudio 54 o Danceteria. La cabina del disc-jockey era la carcassa d’un camió de la marca Pegasso que lluïa una visera on es podia llegir S.M. Moisès, que era el nom del D-J.

En els seus primers temps va se un club de culte, amb música disco i house d’importació. Els seus propietaris eren tres emprenedors aragonesos que havien treballat com a cambrers a diferents establiments d’ambient a Nova York. Posteriorment van separar-se i un d’ells va obrir el bar Mediterraneo al carrer Sant Bonaventura.

La discoteca organitzava festes temàtiques com la fiesta negra (el 15 d’agost), la fiesta española (coincidint amb la festa del Pilar, 12 d’octubre, final de temporada). Per anunciar aquests saraus s’editaven uns cartells molt originals deguts a l’autoria de Pere de Alejandro qui utilitzava la tècnica de collage aplicant-la amb mestria. Les decoracions de l’interior eren també memorables, amb detalls irònics i l’efectisme de la llum negra com a aliats. Jesús Camacho fou el continuador d’aquests enviroments que transformaven la disco durant una nit.

Habitualment la discoteca obria per Carnaval organitzant diferents vetllades i molt particularment el diumenge la Tea Party, la festa del té, que tenia lloc a les cinc de la tarda. D’altra banda l’horari era intempestiu i tot i que obria portes a les 12 de la nit no s’animava fins les 3 de la matinada que era quan tancaven els bars dits d’ambient. La sessió s’acabava a les sis del matí i encara continuava en el bar del Retiro on es trobaven amb els noctàmbuls d’altres clubs nocturns com Pachà, Ricky’s i L’Atlàntida.

Els cartells de la Disco Trailer van marcar una fita tant en l’estètica com en el missatge subliminal que n’emergia, unes imatge subtils que transmetien l’energia subterrània d’aquest emblemàtic indret Underground.

La música de ball, el disco, el house, el grouve, l’acid-house, va anar passant convertint la sala en un temple dels temps contemporansi. Diverses èpoques s’han anat succeint en forma de dècades: els vuitanta, els noranta, els dos mil. Finalment la discoteca Trailer va canviar de mans vers l’any 2010 i més tard va canviar de nom Watafuck, canviant també de públic.

Que se’n ha fet de tota aquella energia desfermada a la pista de ball?, que se’n ha fet de les nits boges i de la suor del cossos? Només en resten algunes fotografies d’àlbums descolorits i potser també els cartells que anunciaven nits de festa.

Aquesta exposició és un primer pas per recuperar la memòria d’aquelles nits d’alt voltatge i retre homenatge a les papallones nocturnes que van volar per damunt del Trailer com Pegasus.

Volem donar les gràcies a La Peque, Mackey, al Pedro, l’Isidre i al Xavier Miret,responsable de l’Arxiu històric de Sitges de l’Ajuntament de Sitges.