La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+); Chrysallis, Associació de Famílies d’Infància i Joventut Trans* i la Fundació Triangle celebren l’aprovació definitiva de la Llei Trans i LGTBI+. Segons la presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Uge Sangil, “aquesta legislació torna a col·locar Espanya entre els països al capdavant dels
drets LGTBI+”.

En aquest sentit, assegura que “hem aconseguit una llei que està entre les sis o set més avançades en reconeixement dels drets trans dʻadults i entre les quatre o cinc més avançades en reconeixement dels drets dels menors”.

Tot i això, recorda que “encara que les persones no binàries hem quedat fora d’aquesta llei, des de les entitats, seguirem treballant pel reconeixement de les nostres identitats i pel respecte dels nostres drets”. Així mateix, explica que “aquesta llei és només un primer pas per al reconeixement dels drets de tot el col·lectiu, però la igualtat real només es farà efectiva si seguim lluitant per avançar en drets i implementar-los”.

Per part seva, el president de Fundació Triangle, José María Núñez, celebra aquest èxit de l’activisme i assegura que “després d’aquests anys de lluita, avui, per fi, veiem aprovada aquesta llei en primera volta al Congrés. Avui la majoria parlamentària, d’acord amb la majoria social al carrer, es mostra favorable a reconèixer la dignitat de les persones trans i legisla rescabalant els anys de maltractament social, tot gràcies a una enorme mobilització ciutadana”.

“Les vides de les persones trans i de les persones LGTBI, i l´acte de fer ús dels drets que ens corresponen, seran la resposta a tota la desinformació que hem viscut durant el procés de tramitació i que tant ha alentit l´aprovació”, afegeix.

Així mateix, la presidenta de Chrysallis, Ana Valenzuela, exposa que, durant la pressió d’aquests quatre anys i en sortir als carrers, “hem aconseguit la despatologització i autodeterminació de gènere de les persones trans, de manera que podran tenir el seu gènere reflectit al seu DNI sense necessitat de testimonis, ni informes, ni diagnòstics, ni proves, ni hormonació obligatòria”.
“Igualment, hem aconseguit que els menors de 16 i 17 anys puguin canviar el seu gènere al seu DNI lliurement, i que els menors de 14 a 15 anys ho puguin fer acompanyats per les seves famílies, cosa que, en aquests moments, només es recull a tres legislacions a nivell internacional. Igualment hem aconseguit que els menors puguin canviar de nom a qualsevol edat, de manera que es faciliti el trànsit social”, incideix.

A més dels èxits ja esmentats, amb l’aprovació de la Llei Trans i LGTBI:

  • Les persones transmigrants que al seu país no hagin pogut canviar el seu sexe registral, ho podran fer a Espanya encara que no tinguin la nacionalitat espanyola i serà l’Estat espanyol qui acrediti la situació del seu país.
  • Es prohibiran les subvencions a organismes que fomentin la LGTBIfòbia.
  • Es garantirà la reproducció assistida a dones lesbianes, bisexuals i
    persones trans amb capacitat de gestar.
  • Les parelles de dones que no estiguin casades podran filiar les filles, fills i filles en igualtat de condicions a les parelles mixtes, sense necessitat d’adoptar.
  • Les parelles no casades formades per dues persones del mateix gènere podran adoptar en igualtat de condicions les parelles mixtes.
  • Quedaran prohibides les mutilacions dels nadons intersexuals. Tot i que no hi ha totes les reivindicacions del col·lectiu intersex, ja que se sol·licitava que el seu sexe no fos registrat abans dels deu anys i, finalment, serà a partir de l’any.
  • L’Estat podrà imposar sancions administratives per condemnar discriminacions, que no siguin per delicte, contra les persones LGTBI+, incloent-hi un règim sancionador.
  • La Llei prohibeix, amb sancions administratives, les teràpies de conversió. Queda per aconseguir que aquestes teràpies tinguin sanció específica penal, ja que la llei no reforma el Codi Penal.
  • S’avança en protecció contra la violència en parelles del mateix sexe. Es garanteixen drets per a les víctimes d’aquesta violència, com ara la reordenació del temps de treball, la mobilitat geogràfica i el canvi de centre de treball per part dels ocupadors.
  • A més de tots aquests punts anteriors, s’avança en polítiques públiques actives per a la igualtat real i efectiva del col·lectiu LGTBI+.