“La soledat gai com a epidèmia: un reconeixement que ve des de la mateixa comunitat homosexual i sembla tenir causes intrínseques. A «The Huffington Post» un periodista gai assenyala la vida i l’ambient homosexuals com a grans causes d’infelicitat.”
Carmelo López-Arias – Revista «Religión en libertad» 24 abril 2017
“Sí, ja se sap, a la fi els gais acabem sols”
Feia pocs dies m’havien comentat: “Sí, ja se sap, a la fi els gais acabem sols”, i en llegir aquesta notícia tan alarmant de l’epidèmia de la solitud gai, que vaig trobar a la premsa on line, em va intrigar. Així que vaig llegir els articles en línia de Carmelo López-Arias en «Religió i llibertat» (1) i el de Michael Hobbes al «Huffington post» (2). Bàsicament, tractaven dels mateixos casos i del mateix tema, però estaven redactats de manera diferent.
Prejudicis negatius associats a l’estil de vida homosexual
El primer en volia destacar els prejudicis negatius associats a l’estil de vida homosexual: vida immoral, immadura, promíscua, addicta a la sexualitat, a l’alcohol i altres drogues, amb relacions emocionalment dependents i abusives de curta durada, hedonista i centrada en la recerca de sensacions, amb una profunda frustració que mai se supera.
Homofòbia interioritzada no superada
I el segon partia d’uns casos concrets, amics de l’autor, que reflectien homofòbia interioritzada no superada, generalitzada per a tota la comunitat gai. Vulguem o no, el prejudici negatiu contra el món homosexual i les persones homosexuals està, encara avui, molt present en la nostra societat. I aquest prejudici afecta també persones homosexuals.
No hi ha una solitud gai
En conseqüència, jo crec que no hi ha una solitud gai, el mateix que no existeix solitud heterosexual, o solitud femenina, o solitud masculina. No obstant això, sí que hi ha mecanismes de dinàmica social que poden portar a la solitud a homes gais, a dones hetero o homosexuals, a homes heterosexuals i a persones d’altres col·lectius.
Consumidors egòtics i no cooperatius, aïllats i solitaris
En la cultura occidental dominant hi ha dinàmiques en moltes àrees que fomenten l’hedonisme i l’individualisme i encasellen els individus com a consumidors egòtics i no cooperatius, aïllats i solitaris, i que es tradueixen en un missatge que està en l’aire, que es s’estén a tota la societat i que ens indica que la vida que val la pena és la que ens ofereix satisfacció continuada, i els que l’experimenten són els que saben aconseguir per si mateixos aquesta satisfacció, sigui estatut, diners, sexe, poder, privilegis o certs estils de vida.
El marc de l’estil de vida homosexual
Aquestes dinàmiques mostren un tipus d’influència social que en el col·lectiu gai pren la forma de la metàfora del mite de Ganimedes (3) (descrit en versos de la Ilíada d’Homer i de les Metamorfosis d’Ovidi), jove tan valorat per la seva bellesa que desperta el desig dels propis déus, Zeus el rapta, el fa immortal i el converteix en el seu coper perquè els déus, ell el primer, gaudeixin de la seva bellesa en els seus banquets. Això implica que per a ser admirat cal ser bell, jove i ser protagonista de les festes de l’ambient i mogudes similars. Anem cap al marc del que abans hem descrit com l’estil de vida homosexual.
Cedint a la pressió social
Quan aquesta influència social (que pot indicar que és bo tenir un estil i aspecte cuidat, anar a l’gym, divertir-se, anar a llocs de moda per a socialitzar) puja de grau i es converteix en pressió social (indicant que, si no ets guapo, jove, no vas a la moda i als llocs de moda, no ets acceptat o no vals), llavors comença el problema personal.
Cedint a la pressió social, permetem que aquesta es transformi en nosaltres en una creença interna no qüestionada que ens diu que, si no sóc jove i bell i no estic a l’última, si no faig el que s’ha de fer, em rebutgen, no valc res i coses similars. Així tenim instal·lat al nostre cervell un algoritme d’un programari que funciona automàticament i inconscient, la qual cosa ens porta rebuig, infelicitat i solitud.
“…usa l’ambient gai, per al que et pot donar…”
I com podem fer que la influència social de l’ambient gai no passi a ser pressió social? Un bon amic meu, també psicòleg i gai em va respondre a aquesta pregunta: usa l’ambient gai, per al que et pot donar, però el teu món, que és un món gai per ser teu, té molts més camps que només tu coneixes, investiga’ls i fes-te’n càrrec.
En altres paraules, el problema de l’anomenada solitud (gai o no gai) no resideix tant en l’ambient gai i les opcions d’entreteniment i relació que ofereix, sinó a reduir el nostre estil de vida personal a aquestes opcions, convertint-lo en el nostre únic estil de vida, sense més enllà, sense fer-nos responsables de cobrir en altres contextos les nostres necessitats de companyia, companyonia o amistat.
Servicio de soporte emocional y psicológico
En el servei d’assistència psicològica t’ajudem a reconèixer les teves pròpies necessitats afectives personals i socials, desenvolupant estratègies perquè anar-les cobrint resulti una experiència satisfactòria.
Juan Carlos Uríszar, psicólogo colegiado, responsable del Servicio de soporte emocional y psicológico de Colors Sitges Link, Associació LGTBIQ+
Ilustraciones: de 愚木混株 Cdd20 en Pixabay
Et donem una mà
No ho dubtis i omple el següent formulari per concertar una cita amb el nostre Servei de Suport Emocional i Psicològic. De seguida ens posarem en contacte amb tu.
Referències:
- Carmelo López Arias: https://www.religionenlibertad.com/polemicas/56366/periodista-gay-senala-vida-ambiente-homosexuales-como.html
- Michael Hobbes, activista gay – Artículo “Juntos y solos. La epidemia de soledad gay” https://highline.huffingtonpost.com/articles/en/gay-loneliness/
- Juan Carlos Uríszar -2012 – Después de Ganimedes. Una aventura para hombres gays en transición de la juventud a la edad adulta y la senectud. Editorial EGALES – Barcelona
