Aquest divendres 31 de març se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Trans.

Com cada any, aquest 2023 commemorem el Dia de la Visibilitat Trans, però aquesta vegada ho fem en unes circumstàncies particulars: amb la llei per a la igualtat real i efectiva aprovada ia l’espera que en desplegui els efectes.

En aquest context, la batalla que s’ha lliurat als mitjans de comunicació s’ha centrat en els darrers anys gairebé exclusivament en la criminalització de les dones trans com a gran problema del feminisme. No obstant això, en els debats s’han silenciat altres realitats trans, com són les persones no binàries i els homes trans.

Des de la FELGTBI+ reivindiquem les persones no binàries com a part del col·lectiu trans, que per interessos polítics, malgrat les recomanacions del dictamen del CGPJ, no han estat incloses en la regulació que planteja la llei. Una llei que defensem però que és incompleta. I que des d’avui mateix ens comprometem a lluitar perquè aquesta realitat sigui emparada i recollida a la legislació estatal.

Així mateix, la campanya de deshumanització i odi que hem viscut aquests anys, com deia anteriorment, ha centrat el seu odi en la realitat de les dones trans.

Avui volem fer una crida a visibilitzar els homes i nois trans i la seva realitat que injustament són invisibilitzats o ignorats, i el dret a existir no és respectat. Que la masculinitat trans és diversa i es construeix sobre la base dels nous paradigmes de la masculinitat d’arrels feministes. Que el gènere és una cosa molt més complexa que una divisió en dues categories i no hi ha una sola manera de ser no binari. I cercar la justificació d’una identitat no binària en una aparença androgina és perpetuar la creença que el cos i la identitat sempre van de la mà.

Que els homes trans no són lesbianes butch, masculines, i que igual que les dones trans, els homes trans són homes.

Homes amb particularitats pròpies i realitats que cal respectar. És intolerable que s’ataci, des de sectors conservadors, els homes trans com a pròfugs del seu gènere assignat en néixer. Que són ells i només ells els que han de decidir la seva vida, i que els sistemes de salut de les comunitats autònomes han de proporcionar els recursos específics per a ells en l’àmbit de la salut reproductiva i, també, en àmbit de la salut emocional.

Les paraules d’alts càrrecs de les comunitats autònomes referint-se als suïcidis de nois trans per culpa de la llei trans i LGTBI són només una cortina de fum que evidencia el ghosting i el menyspreament cap a la salut de les persones trans, i nois trans especialment per part d’algunes administracions.

Les persones no binàries també han de ser reconegudes i no negades. Les seves identitats han esdevingut una burla per a algunes i un blanc fàcil per a altres, però hem de recordar que, del que no es parla , no existeix. Continuen sent persones amb necessitats específiques, atrapades en buits legals, i invisibilitzades per les seves diferències.

Que, igual que s’han de respectar els pronoms de les persones binàries, també s’ha de respectar el de les persones que escullen parlar sobre elles mateixes amb la -e. Perquè moltes persones, més enllà de protocols sanitaris, busquen abans que res un reconeixement explícit de la seva identitat, un llenguatge en què els seus propis noms i pronoms siguin respectats.

Perquè no fer servir el llenguatge neutre amb qui us ho demana al·legant que és incorrecte o que no existeix, és una manera de dir que les vostres identitats no són correctes i no existeixen. I no hem de perdre de vista que hi ha persones no binàries, i binàries també, les necessitats de les quals no són contemplades pel sistema sanitari, que estableix un rígid protocol que marca la transició de totes elles.

També denunciem la manca de compromisos adoptats per administracions, com la catalana o la valenciana i d’altres, a l’hora de dur a terme les mastectomies contractades i que es finalitzin les interminables llistes d’espera, que no deixen de ser buidat de competències del sistema de salut per a persones trans perpetrat per la pressió del lobby terf.

Finalment, celebrem que vam estar a la votació final i, finalment, és una realitat la publicació i entrada en vigor de la llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI. Que aquesta llei millora aspectes clau per a persones trans, com són l’accés a la reproducció assistida per a persones trans amb capacitat de gestar, que es prohibeixen les teràpies de conversió i que finalment s’acaba amb la patologització de les identitats trans, de manera que no només ens autodeterminem sinó que tampoc no se’ns pot exigir tractaments o informes.

Sens dubte és un avenç els èxits aconseguits en l’àmbit dels menors, i el règim que imposa aquesta llei en matèria sancionadora i administrativa.

Avui, el protagonisme que les dones trans no han demanat, ho reclamen els homes i nois trans i les persones no binàries. Perquè amb la seva visibilitat es demostra la seva lluita per ser i existir.

Per un reivindicatiu 31 de març!