El lema “l’orgull més gran” representa la lluita de les persones de més de seixanta anys que han viscut la discriminació pel fet d’estimar, pensar i ser diferents a la majoria. L’experiència de persones resilients forma un col·lectiu amb les sigles LGTBIQ+ que ha fet front a les violències rebudes alçant la bandera de la llibertat, el respecte i la diversitat. Àlex Gorina, periodista i crític de cinema, va iniciar la conversa al Pati dels Parongers del Palau de la Generalitat acompanyat de Pere Aragonès, president, i Tània Verge, consellera, a més d’un grup de grans persones que van donar testimoniatge d’aquesta generació de més de seixanta anys que són el nostre orgull més gran. Representants d’entitats com la Fundació Enllaç que des de fa quinze anys defensa els drets i la dignitat de les persones grans, especialment en els moments de vulnerabilitat com pot ser l’ingrés en una residència.
La memòria del col·lectiu LGTBIQ+ és un dels revulsius contra l’onada de conservadorisme i el feixisme que se’ns insinua proper. La recuperació, la preservació i el manteniment del record de les lluites es formalitza a través dels arxius i dels espais públics on els monuments i els memorials encarnen llocs de consciència on la flama de la lluita es manté encesa. Sitges en l’imaginari col·lectiu simbolitza el paradís universal, el lloc on esdevenir el que moltes persones LGTBIQ+ i els seus aliats somnien realitzar. Sitges és un model de com el món pot arribar a ser. Els drets civils i els drets humans són universals i els hem de defensar davant de les agressions que des de les institucions es perpetren. L’exemple del greuge causat a les mares lesbianes italianes que han vist retallades les seves llibertats i els seus drets ha de posar-nos alerta i disposar-nos a plantar cara per dir no, prou d’agressions a la nostra manera de viure i d’entendre les famílies.
Sitges ha esdevingut un ideal residencial per a les persones LGTBIQ+ de tot el món, ells i elles també hi veuen un lloc emblemàtic per al col·lectiu. Una ciutat petita on és fàcil demostrar que un món divers és possible, on donar-se la mà amb la persona estimada no suposa cap perill, un territori segur. Un poble pioner en la visibilitat queer (borda), on l’extravagància o allò anòmal s’integra en la manera de ser, del sitgetanisme ben entès. Rusiñol i els seus amics modernistes van plantar la llavor d’aquesta raresa, d’aquesta flor estranya que va créixer amb les visites de Lorca i Dalí a la revista L’Amic de les Arts. El planter va fer-se jardí amb Pepito Zamora que durant la dictadura franquista va passejar la seva ambigüitat al costat de José Constantinides, el Griego. També l’elecció que Antonio Amaya va fer de Sitges com a lloc de residència i el fet d’acabar els darrers anys de la seva vida a l’Hospital de Sant Joan Baptista, la residència per a gent gran de Sitges.
I l’orgull més gran de tots és l’autoacceptació del fet divers a Sitges, l’acolliment dels forasters, l’assumpció de ser un lloc històric per al turisme, l’admissió del que Sitges ha significat per a les persones LGTBIQ+, què és i què pot arribar a ser. La qüestió de les persones grans preocupa en especial i des de l’Associació Colors Sitges Link estem treballant en un programa adreçat al col·lectiu de majors de seixanta anys, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, per seguir creant comunitat i poble, solidaritat i respecte. En defensa dels drets humans i en memòria de totes aquelles persones que van deixar marcada per sempre la seva petjada lliure i decidida damunt el passeig Marítim de Sitges. El banc amb els colors de l’Arc de Sant Martí és l’exemple de la visibilització del nostre col·lectiu i dels valors que representa: diversitat, dignitat i orgull de pertinença a un col·lectiu discriminat i perseguit fins que junts i juntes vàrem vèncer l’odi i l’oprobi.
El 15 de setembre comencem a CSL un projecte especial per la gent gran del col·lectiu establert a Sitges. El projecte, Gent Gran sense Armaris, amb l’ajuda d’una treballadora social i un psicòleg, pretén donar suport emocional i de cures a les persones grans que s’han quedat soles i no tenen ningú.
