El darrer cap de setmana de juliol, la companyia de teatre DeColors de CSL va tornar a capturar l’atenció del públic a la Sala d’Actes d’El Retiro de Sitges amb la seva última producció, “Asco“, de l’autor cubà Yúnior García Aguilera. Després de l’èxit de l’any passat amb “La casa y la boda“, una dramaturgia creada i dirigida per Prado G. Velázquez que fusionava magistralment dues tragèdies de Lorca, “La casa de Bernarda Alba” i “Bodes de sang“, l’expectativa era alta. No obstant això, DeColors ha demostrat una vegada més la seva capacitat per sorprendre i commoure.

A “La casa y la boda“, la companyia ja va demostrar la seva mestria en el teatre de mínims, amb una posada en escena minimalista que utilitzava únicament tres elements: una cadira, canyes i màscares, a més d’incorporar elements audiovisuals. L’obra combinava els finals de les dues tragèdies lorquianes, creant una nova peça amb el tractament de la tragèdia grega. Els actors i actrius, en escena tot el temps, van oferir una perspectiva fresca i provocadora que ressaltava l’opressió, la repressió sexual i la lluita pel poder en una societat patriarcal, i van establir els fonaments per a futurs projectes.

Aquest any, DeColors ha mantingut aquesta essència minimalista a “Asco“, recorrent a l’audiovisual i utilitzant només dos elements: una taula i una cortina blanca. A través d’aquests objectes simples, van construir una escenografia que, lluny de ser limitada, va resultar ser rica en significat i emoció. La fluïdesa i dinamisme en el transcórrer de les escenes, amb els mateixos artistes participant en els canvis d’escenari, van afegir un sentit gairebé màgic a l’obra de García Aguilera. La narrativa es va desenvolupar de manera fluïda i envoltant, utilitzant transicions que, en molts moments, van posar la pell de gallina al públic i van dotar els personatges d’una profunditat inesperada.

La narrativa de “Asco” s’endinsa en els racons més foscos de la condició humana a través de personatges entrellaçats pel dolor, el desamor i la desesperació. La història segueix Nara i Mario, un matrimoni desgastat per la rutina i els retrets, atrapats en un cicle de violència i ressentiment. A través d’escenes carregades de simbolisme i diàlegs incisius, l’obra desvela els secrets, pors i ferides profundes de cada personatge revelant foscos secrets.

El treball actoral va ser excel·lent. L’obra es va representar dos dies, el 26 i el 27 de juliol, amb tres personatges interpretats per dos actors diferents cada dia. Això va permetre que els més de 160 assistents, que van veure ambdues funcions, apreciessin la màgia del teatre: com dues interpretacions diferents poden oferir perspectives úniques sobre els mateixos personatges. El públic va quedar impressionat per la força dels personatges i la intensitat de les actuacions, i molts van coincidir que l’obra, duríssima i políticament incorrecta, remou profundament les emocions.

La Cia. DeColors ha demostrat una vegada més que el teatre és una eina poderosa d’expressió cultural i emocional. Amb “Asco“, han reafirmat el seu compromís amb la qualitat i la innovació en les arts escèniques, prometent seguir sorprenent i emocionant el seu públic amb cada nova producció. Sens dubte, estem ansiosos per veure què ens depara el proper projecte d’aquesta talentosa companyia.