Diumenge de Rams, palmes, palmons i ‘currutacos’

El calendari festiu sitgetà, com el de la majoria de pobles catalans, ve marcat per la tradició litúrgica catòlica, força estricte i generalitzat. En els últims cinquanta anys, però, cada poble ha anat adaptant-lo a la seva realitat, segons la capacitat humana per a mantenir-lo, els costums o la tradició.

La festivitat de Diumenge de Rams (aquest any el 10 d’abril) marca el final de la Quaresma i el començament de la Setmana Santa. L’Església catòlica commemora en aquest dia l’entrada triomfal que va fer Jesucrist a Jerusalem poc abans de la seva passió i mort.

És en memòria d’aquest fet que el Diumenge de Rams hi ha el costum d’anar a beneir les palmes i els palmons a la plaça de l’Ajuntament a les dotze de migdia, també branques d’olivera i de llorer. Un cop beneït el llorer, es guarda al rebost de les cases i s’utilitza al llarg de l’any per a fer més gustosos els guisats. I en algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort.

La tradició indica que siguin els padrins de bateig els encarregats de comprar palmes i palmons als fillols, i guarnir-los amb llaços, rosaris de sucre i altres llepolies. A Sitges, un dels ornaments que es pengen són ‘els senyors i les senyores’, altrament coneguts com a ‘currutacos’. Es tracta d’unes galetes amb formes diverses que la pastisseria de Can Sabaté encara elabora per a aquesta diada.

Després de la benedicció, abans es feia una processó pels carrers que circumden el temple, ara sols es va de la plaça a la parròquia. Tothom aprofita per a fer-se la fotografia de rigor perquè «pel Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans». Molts teníem la sort de lluir vestits fets per les nostres mares. Una altra expressió molt catalana és «Fer Pasqua abans de Rams». Es diu quan algú ha tingut relacions de parella abans del matrimoni i les conseqüències són evidents.

El Dijous Sant comença amb l’exposició dels misteris o passos de la Passió a la parròquia, a l’ermita de Sant Sebastià, a can Falç i a l’Agrupació de Balls Populars. S’exposen en un entorn ricament il·luminat i decorat. (Consulteu el web municipal per a saber on trobar-los.) Ara també s’ha afegit a la diada l’exposició de diorames del Calvari, elaborats pels mestres pessebristes. Es poden veure a l’Agrupació de Balls Populars.

Al matí es col·loca el Santíssim en el Monument, una mena d’altar construït expressament. A la nit, tenia lloc la processó dels Misteris o de la Sang, que era integrada exclusivament per homes.

El Divendres Sant, a primera hora del matí, té lloc un viacrucis des de l’ermita de Sant Sebastià (si hi aneu, aprofiteu per a contemplar els nous vitralls). També era el dia d’anar a collir la fanigola, farigola o timó. A les sis de la tarda es passa el rosari i a la nit surt la processó del Silenci o dels Dolors, a la qual abans només assitien les dones.

Avui en dia sols es manté la processó de Divendres Sant amb vuit passos acompanyats dels confrades, pendonistes, cordonistes i feligresos, tant homes com dones. Un dels elements més característics i impactants de les processons de Setmana Santa són, sens dubte, la presència dels confrares i penitents, molts d’ells portant els improperis o objectes simbòlics de la Passió i descalços, que, amb les seves cucurulles i vestes de diversos colors i símbols, segons la confraria a la qual pertanyen, fan viva la imatge més antiga i punyent d’aquesta celebració. La cucurulla o caputxó en forma cònica, que cobreix el rostre, atorga l’anonimat necessari que requereix l’acte de la penitència. L’altre element destacat són els vestits negres i les mantilles de les senyores.

Amb el Dissabte de Glòria es posa fi a l’abstinència (no es pot menjar ni carn ni derivats, ara en diríem dieta vegana) i el dejuni (es practicava els dijous de quaresma) del període quaresmal i comença la Pasqua. En fer-se fosc, surten les caramelles que, amb els seus cants corals, omplen d’alegria els carrers. Integrades abans només per homes, la majoria solters, les colles de cantaires volten tota la nit per les cases de la vila dedicant les seves cançons a les noies sitgetanes.

Els caramellaires van cofats amb barretines i un d’ells duu una llarga perxa de fusta, del capdamunt de la qual penja una cistella guarnida amb flors i cintes de colors. Acabada la serenata, la cistella és alçada fins al balcó de la casa perquè els veïns gratifiquin amb algun obsequi els cantaires: botifarres, ous, tortells, malvasia, diners…

El Diumenge de Resurecció té lloc l’ofici més solemne. L’endemà, el Dilluns de Pasqua, les famílies i les colles d’amics abans sortien a algun paratge dels afores de la vila (a l’era dels Molins, a Santa Bàrbara, a can Milà, a la plaça del Vinyet…) a menjar la tradicional mona de Pasqua, i alguns també feien una costellada, és a dir, menjaven carn de corder cuita a la brasa. Com els anyells que els jueus oferien en sacrifici durant la celebracions de la Pasqua, Jesús va ser el nostre xai, ofert a canvi del perdó dels nostres pecats.

Fins a mitjans del segle XX, les mones de Pasqua eren fetes de farina, oli i sucre, i no tenien res a veure amb els sofisticats pastissos que s’elaboren avui en dia. Incloïen tants ous durs com anys tenia el fillol que l’anava a recollir a casa del padrí. A causa de l’abstinència, durant aquest període, s’acumulaven els ous que les gallines de les cases no deixaven de pondre, d’aquí que siguin usats com a obsequi i s’incloguin en el primer àpat de celebració. També perquè té el caràcter simbòlic de representar la resurrecció de Jesucrist. Un altre producte típic d’aquests dies i molt sitgetà és el ‘monfló’, de gust més refinat que la mona de rotllo, perquè porta mantega i comí. I per acompanyar-lo, res millor que un got de malvasia o de moscatell de Sitges.

Si voleu participar de la cultura popular del poble que us acull, compartiu una bona mona o monfló amb els amics i la família, i celebreu plegats la vida renovada de cada primavera. També podeu regalar caramelles, és a dir, contractar una colla perquè us vinguin a casa a cantar, o perquè vagin a casa d’algú estimat!

Caramelles del Prado +34 93 894 31 10 www.casinoprado.cat

Caramelles del Retiro +34 93 894 01 37 www.elretirositges.com

Caramelles Sitgetanes +34 618 032 945 (Jesús) www.caramellessitgetanes.com

Montserrat Esquerda-Bosch