Bon dia a tots i a totes i moltíssimes gràcies per la vostra presència.

Avui diumenge disset de Maig es celebra el Dia Internacional contra la Homofóbia, Lesbofobia, Transfóbia, Bifobia i Interfòbia, o per dir-ho d’una manera més breu, LGTBIfobia.

Precisament tal dia com avui ara fa vint-i-cinc anys, en 1990 (Mil nou-cents noranta), l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals.

També és el desè aniversari des de que es va celebrar per primera vegada aquest esdeveniment en 2005 (dos mil cinc). Com veieu, aquesta commemoració es pot dir que està encara en la seva primera infància.

La LGTBIfobia al món és una trista i crua realitat, com se’ns mostra en la televisió i per Internet: molt recentment hem pogut veure horroritzats vídeos de l’Estat Islàmic de persones llançades al buit des de l’alt d’edificis a Síria i a l’Iraq per la sospita de la seva homosexualitat, per esmentar alguna.

Avui en dia, les relacions entre persones del mateix sexe són il·legals en setanta sis països (un menys que l’any passat). Aquests 76 (setanta sis) països representen el 44% (quaranta quatre per cent) de la població mundial.

En països com Mauritània, Sudan, Iran, Aràbia Saudita i el Yemen es practica la pena de mort als homosexuals. A Brunei, Afganistan, Pakistan i Qatar l’homosexualitat també està penalitzada amb la mort, però no s’executa.

En 2013 (dos mil tretze) , 5 (cinc) bilions de persones, el 70% (setanta per cent) de la població mundial, viuen amb lleis i regulacions que limiten la llibertat d’expressió referent a l’orientació sexual i l’identitat de gènere.

El 70% (setanta per cent) de països en Àfrica tenen lleis específiques contra l’homosexualitat, igual que 22 (vint-i-dos) dels 46 (quaranta-sis) països que composen el continent asiàtic.

És per això que un dia com avui no pot ni ha de passar desapercebut.

Per sort, l’enteniment i l’acceptació de la diversitat sexual i de gènere està creixent. El 87% (vuitanta set per cent) dels països del món s’estan movent amb força cap a l’acceptació de la conducta homosexual.

El matrimoni homosexual és llei en 19 (dinou) països: Holanda, Bèlgica, Canadà, SudAfrica, Noruega, Suècia, Portugal, Islàndia, Argentina, Dinamarca, Brasil, França, Uruguai, Nova Zelanda, el Regne Unit, Finlàndia, Luxemburg, del cual, el seu primer ministre es va casar amb el seu nuvi fa només uns dies i, per descomptat, Espanya. Eslovènia aprovarà la seva llei aquest any. El matrimoni homosexual també és llei a 37 (trenta-set) estats d’Estats Units.

17 (disset) països més reconeixen les unions civils entre persones del mateix sexe.

A Espanya tenim la sort de comptar des de quasi ara 10 (deu) anys, 3 (tres) de Juliol de 2005 (dos mil cinc), amb la reforma del Codi Civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Més concretament aquí, a Catalunya, disposem des de finals de l’any passat amb una llei de drets de persones gais i lesbianes contra l’homofòbia que té com a objectiu garantir els drets del col·lectiu LGTBI, erradicar les situacions de discriminació i violència, i facilitar la participació i la representació del col·lectiu LGTBI en tots els àmbits de la vida social.

Encara que la llei està aprovada, encara queda molta preparació per poder implementar-la eficientment. La LGTBIfobia, per desgràcia, segueix existint encara en la nostra societat, als nostres centres laborals i especialment als nostres centres educatius.

Darrera nostre teniu el primer Monument Contra l’Homofòbia que es va erigir a Espanya. Aquest triangle rosa invertit, símbol que identificava als homosexuals en els camps de concentració nazi, representa aquí les disculpes del consistori per uns fets homofòbics esdevinguts durant l’estiu de 1996 (mil nou-cents noranta-sis), en els quals van intervenir grups neonazis però més tristament, alguns veïns d’aquest poble.

Per fortuna, el nostre Sitges té fama internacional de ser un dels pobles més oberts i que mostren més respecte a la diversitat sexual i de gènere. És per això que cal entendre i celebrar que moltes persones LGTBI vinguin a visitar-nos per viure la seva identitat sexual sense embuts, cosa que no poden fer en els seus llocs d’origen.

És per això que TOTS ens hauríem de sentir molt ORGULLOSOS del que significa Sitges per al col·lectiu LGTBI.

D’altra banda, aquesta popularitat de Sitges com a destinació turística LGTBI ens pot aclaparar de vegades per la seva intensitat, i és veritat que, com a persones que som, pot haver-hi certs individus que no es comportin de manera harmoniosa i dificultin la convivència.

Però atribuir aquests problemes únicament al col·lectiu es pot considerar una actitud homòfoba.

És per això que des d’aquí, i en aquest dia tan significatiu, volem advocar pel respecte MUTU i per la cerca CONJUNTA de solucions. Solucions que facin a tots els habitants de SITGES i al consistori orgullosos del profund significat i rellevància que té el poble al voltant del món.

VISCA SITGES, LA SEVA GENT, I DIGUEM NO A l’HOMOFÒBIA , i NO A la TRANSFÒBIA !