“El finde passat em porti malament! És que els homes, els gais, som tan calents! és que som molt promiscus i pensem tot el dia en sexe, això als heteros no els passa! Jo crec que tinc una addicció al sexe, sí, sóc addicte al sexe!”.

Aquestes i altres frases són molt habituals en moments de conversa al col·lectiu. Si fem una volta a totes aquestes frases, trobem diverses etiquetes associades al plaer, al nostre col·lectiu, al gènere ia la nostra orientació sexual i afectiva. Lamentablement les etiquetes són negatives i aquestes han anat quedant al nostre inconscient des que les comencem a escoltar a la nostra infància, adolescència i etapa adulta.

El llenguatge és un referent en aspectes com la vivència de la nostra sexualitat, en com ens expressem i en la relació que tenim cadascú amb el plaer, i principalment el plaer sexual: com ho vivim, si és des de la culpa, des de la por, des de l’excés de responsabilitat que no us permet jugar de manera fluida. La culpa impartida per les religions i la por infosa pels mitjans de comunicació, s’han colat a l’inconscient col·lectiu i al nostre propi per frenar-nos moltes vegades a l’hora d’experimentar el plaer.

Segons l’OMS, la promiscuïtat es produeix quan una persona manté relacions sexuals amb més de dues persones en un període inferior a sis mesos. És a dir que, si tens més de dos matxs, o has concretat dos taps o woofs, ja és promiscu. Tu i i, o i potser molts de nosaltres, hem tingut sexe amb dues persones diferents en menys de sis mesos i, en un sistema que està concebut com un sistema monogàmic on qualsevol opció de no monogàmia es castiga o assenyala com una cosa negativa, heus aquí un clar exemple de com la culpa de la religió o els mitjans de comunicació genera en nosaltres i el nostre inconscient una etiqueta que després fem servir per jutjar-nos entre parells.

Quan concebem que el sexe és part de la salut i no de la moralitat, viurem la sexualitat com una cosa humana i natural.

Hem de concebre l’ésser humà com un ésser biopsicosocial, és a dir, format per un component biològic, psicològic i social. Per això, els fins de la sexualitat es divideixen en tres categories:

  • El plaer a través de la ment, emocions i desitjos
  • La comunicació a través de codis (parlar, tocar, mirades, etc.)
  • La reproducció a través del cos, aparell reproductor.

Per als qui no trien la reproducció com a objectiu de vida, la sexualitat és viscuda des del plaer i la comunicació, no podent ni havent de negar aquestes accions naturals de l’organisme. La clau per viure la sexualitat plena és, primer, identificar totes les etiquetes negatives associades i deconstruir-les, construint noves etiquetes, definir nous valors i tenir en compte els prejudicis sexuals.

7 tallers sobre sexualitat i afectivitat al món GTBI+

Aquest proper dimarts 08 de novembre a les 19:00h enderrocarem mites sobre sexualitat i identificarem totes aquestes etiquetes negatives i crearem noves etiquetes per viure la sexualitat més gratificant al taller gratuït “Sexistència, sóc sexual i sensual”, que correspon a un cicle de set tallers que farem aquí a Colors Sitges Links sobre sexualitat i afectivitat al món GTBI+.

Apunta’t al següent link, les places són limitades:

https://colorssitgeslink.org/ca/event/sexistencia-sexual-y-sensual/